Elena Montull és una pintora que ens apropa a la soledat de la figura i a la seva relació amb l’entorn. En les seves teles hi apareixen sovint figures femenines que no ensenyen directament el rostre, estan d’esquena o estan reflectides a través d’un vidre, d’un mirall. L’ambient urbà en el que es mouen els és aliè i les parets de la seva llar són una barrera vers l’exterior que es copsa a través de la finestra o d’unes sabates de taló abandonades.
Les seves teles descriuen la dualitat entre la fragilitat humana i el món que la circumda des d’una figuració on es demostra un domini de la línia i el color.
Maria Bacells, coordinaciò Academia Belles Arts Sabadell
“Así como a menudo me gusto y tantas veces me detesto; así como camino doliéndome cada paso, o duermo y sueño y no me entero; así vivo mi vida en la ciudad. O así se viven ellas. Y si me echas de aquí, me echas de mí.”
Esther Quiroga
Filóloga
